Si hi ha un àmbit al que la domòtica està naturalment dirigida, és a la gent gran i a l'hora, pot ser sigui el col·lectiu més reticent a aquesta modernitat, que a vegades no entenen.
És lògic, ja tenen prou feina amb altres modernitats, sense haver d'afegir-ells-hi més!
Així i tot, tots els sistemes de domòtica que utilitzo deixen l'usuari utilitzar manualment totes les funcions.
La llum que s'encén quan entra a una habitació, també funciona des de l'interruptor, l'aire condicionat que s'apaga quan la sala està buida, també s'acciona amb el comandament. L'alarma que els hi recorda de prendre medicació, es pot apagar sense més procés. Però rapidament, trobaran útil poder tancar totes les persianes de casa de cop, poder seguir utilitzant la cuina de gas sense tenir por ni a les fuites ni als oblits.
Els fills poden monitorar l'activitat rutinària, amb un grau invasiu a la privacitat ajustable en funció del nivell d'autonomia de la persona beneficiària d'aquesta atenció.

Càmeres de vídeo vigilància que permeten rebre avisos quan hi han moviments fora d'un horari determinat, sensor de vidre trencat, sensors de gas, de foc, de partícules tòxiques, sensors de moviments, llums que s'encenen soles i per descomptat, en famós "boto pànic", un clauer que la persona atesa porta a sobre i que pot polsar en qualsevol moment. Pot generar trucades, enviament dels darrers fotogrames de la càmera, trucar al 112 o al veí de la casa de davant.
Se'ls hi haurà d'explicar què implica aquesta pèrdua de privacitat, explicar els graus d'intromissió, deixar-s'hi zones de privacitat total, fins i tot, se'ls hi senyalen i expliquen, que com a contrapartida, els estem oferint la privilegiada possibilitat de quedar-se a casa seva, a prop de la gent i dels records que estimen.